meditacions

El casal, els pirates, el sol, la platja, la piscina, el silenci de la ciutat.
Per fi, aquest silenci que nomes es trenca els dies de futbol.
Deures poc. Descans moltisim. que poques ganes de fer res, amb aquesta calda.
El silenci.
Aquest silenci que es trenca amb els crits i les rialles de la canalla.
Setmana rera setmana, passen els dies com si res. Un dia més, un mes més, un any més.
La vida, sencilla, feliç.
Poc a poc els moments de por van passant, la tristor, la solitut.
Poc a poc, sentim bategar el cor de nou, un petó inocent, el sonriure dels meus fills.
Poc a poc, passa el temps.