Ara ells no hi son, passen els dies amb el seu pare, i la soletat i el silenci, invadeixen els racons de la casa. Desitjo una trucada, sentir-los riure i la seva dolça veu explicant-me com anat el dia.
El silenci donará pas a les rialles i els crits de cada dia, i la rutina del cole tornarà. Mentrestant, aquesta melangia invedeix el meu sonriure i evitar-ho és totalment imposible.
