Se dice que "El elixir de la vida " es el elixir de la inmortalidad. legendaria poción que garantizaba la vida eterna...metas perseguidas por muchos alquimistas como remedio para curar todas las enfermedades y prolongar la vida eternamente".


MIS HIJOS, SON MI ELIXIR DE VIDA Y HACEN QUE ME SUPERE Y CREZCA INTERIORMENTE CADA DIA. POR ELLOS Y PARA ELLOS ES ESTE BLOG.


18 may. 2013

Un pas endevant

Demà es torna a fer la reunió dels 22q al Zoo, dia mundial de la malaltia del meu fill. Perque no, hi ha un dia per tot, un dia per la mare, un dia pel cancer, un dia pels enamorats, ... també hi ha un dia per als 22q. Aquest Sindrome "cabró" que afecta al meu fill. Molts pensaran, que acava de dir? pero es aixi. Quant el veus que ell s'esforça i s'esforça per fer-se entendre i no hi ha manera, penso merda de sindrome. Quan fa bromes e interactua amb els amics, pero ell no enten les teves i s'enfada i plora, es una merda de sindrome.Quan es posa malalt amb febre, quant li parles i no et sent bé pels molts mocs a les orelles, quan penses que porta un programa especial a l'escola, penso" merda de sindrome". Pero amb aquest de sindrome el Dídac és com és i  m'estimo al meu fill amb bogeria, moc cel i terra per conseguir logopeda, intento ayudar-lo en tot el que puc a casa, amb els seus raonament i en les seves cabories, i tothom que em coneix sap la lluita i el tirar endevant pel el meu petit, que tots hem portat. En uns dies el Dídac ja farà 7 anys, ell, que ens fa riure a la princesa i a mi, ell, que balla fantàstic, ell que et diu "mama t'estimo moltissim"avans d'anar a dormir, ell que se'm menja a petons..aquest preciós petit amb el seu Sindrome de Digeorge. Fa uns dies l'inmunòleg, Dr Soler, al que li estic molt agraïda, ens va donar d'alta, i va dir "noiet quina feina ens has donat, que malament ens ho has fet passar".Ja ho poc ben dir. Es comença a fer gran el meu noiet, el seu sistema inmunitari comença a reforçar-se per fi, poc a poc. Amb tot, torno a mirar endevant, sense saber que em depara aquest sindrome que ens posa en "jaque"cada cop, pero aqui estic, disposada a lluitar fins on sigui necesari per ajudar i millorar la vida del meu fill i si de retruc ajudo a altres nens amb el mateix sindrome doncs perfecte, perque sols no es pot fer... pero aqui estem sempre mares, pares i germans incansables.






No hay comentarios:

Publicar un comentario